Covid-19 i fronteres europees: territoris ignorats

To Kyma

Les notícies dels darrers dies se centren en el Covid-19, un virus que no entén de fronteres, i ara als mitjans els hi costa recordar que des de fa uns dies Europa i la policia grega rep amb trets els vaixells que intenten arribar a Lesbos des de Turquia. Ni la Unió Europea ni cap govern ha gestionat cap mesura higiènica ni sanitària contra el Coronavirus als camps de refugiats de les illes com Lesbos. Els governants de la UE són els responsables de la vida de les milers de persones que viuen a les fronteres d’Europa.

El virus suposa un gran perill per totes les persones que es troben tancades malvivint indefinidament en condicions insalubres als camps de les illes gregues on s’hi amunteguen famílies, nens, joves, adults i les seves vides es troben en risc si no s’apliquen mesures sanitàries urgents. A Catalunya ja s’han creat xarxes de solidaritat per evitar la propagació del virus al país, i són desenes les persones que que busquen la manera d’atendre la gent gran, però qui s’encarrega de protegir totes aquelles persones que no tenen on aïllar-se?

Des del 2014, han mort més de 20.000 persones intentant arribar a Europa. Els camps de refugiats es troben en condicions deplorables, plens d’escombraries i amb malalties per les pèssimes condicions higièniques. El coronavirus porta més incertesa i empitjora aquesta situació i, una vegada més, els més vulnerables són qui pateixen les conseqüències de la irresponsabilitat dels governs.

Per aportar el nostre gra de sorra solidari i no oblidar la situació que hi ha a Lesbos, hem decidit obrir gratuïtament i per a tothom el nostre documental To Kyma Rescat al mar Egeu, dirigit per David Fontseca i Arantza Diez, i que porta més de quatre anys vigent perquè la situació a les fronteres europees no canvia. Les tasques de les ONGs com Proactiva Open Arms segueixent sent imprescindibles.

Have your say

twelve − 11 =